Escut de Costa Rica

Escut de Costa Rica
Detalls
Tipus	Escut d'armes estatal
Adoptat per	Costa Rica
Establert/ rehabilitat	1848
Càrregues
Volcà, oceà Pacífic, mar Carib, veler, albada, Sol, estel de cinc puntes, cel, fum, cinta, vall i bandera de Costa Rica
Altres detalls
Estat	Costa Rica

L'escut de Costa Rica fou adoptat originàriament el 29 de setembre de 1848, juntament amb la bandera. Els dos símbols estatals foren dissenyats per Pacífica Fernández, esposa del president d'aleshores, José María Castro Madriz.

Es va modificar el 27 de novembre de 1906, tot suprimint-hi els elements militars (rifles, canó, piques), les banderes i el corn de l'abundància que adornaven el primer disseny. El 1964 s'hi van afegir dues estrelles, corresponents a les dues noves províncies de Puntarenas i Limón. Finalment, el 5 de maig de 1998, mitjançant el Decret Executiu núm. 26853-SP, se li va donar la forma actual, incloent-hi els volcans fumejants, ja que abans no sortia fum de dalt del cim de cadascun.

S'hi representen tres volcans –simbolitzant les tres serralades del territori costa-riqueny– damunt una extensa vall, situats entre dos oceans –el Pacífic i l'Atlàntic–, amb un vaixell mercant navegant per cadascun dels oceans, en al·lusió a la història marítima del país. A l'horitzó, a la destra, s'hi veu un sol ixent. Al cap, un arc de set estrelles que simbolitzen les províncies de la república. Tot plegat, envoltat per un marc d'or, en representació del gra d'or, el cafè. A la part superior de la bordura, dues palmes encreuades i una cinta d'argent amb el nom de l'estat en espanyol, en lletres d'or: REPÚBLICA DE COSTA RICA. A dalt de tot, una cinta blava amb la llegenda AMÉRICA CENTRAL.

L'escut apareix també a la bandera d'ús estatal i martítim, damunt la franja vermella, en un fons blanc, però no apareix a la bandera d'ús civil.